L’estiu és una època plena d’intensitat a la vinya, el cicle vegetatiu està a prop de la seva fi i després de la floració que dona lloc al fruit, només ens quedarà la fase de maduració. Els dies llargs i càlids del clima mediterrani són ideals per la maduració del raïm, però els enòlegs i viticultors han de fer un seguiment molt exhaustiu de la vinya durant aquests darrers mesos: un clima molt sec o un temporal poden complicar la collita. A més, cal deixar-ho tot lligat per al moment final, la verema. Us expliquem què passa a la finca Can Parellada de Naveran durant els mesos d’estiu.
Tot comença amb la floració
Recordeu l’entrada del blog sobre la primavera a la nostra finca? Parlàvem dels primers brots. Doncs bé, durant el transcurs de la primavera apareixen les inflorescències i, de mica en mica, amb l’arribada de la calor, els brots de raïm es van separant i les seves inflorescències es converteixen en flor. Però on es troben aquestes flors? La veritat és que no són ben bé com podem imaginar una flor: les flors del cep no són molt vistoses, els pètals no es poden distingir i tenen un color similar als mateixos brots. Ens hi hem de fixar bé per veure que als brots han aparegut grups de flors petites. Però són les nostres flors, les que donaran vida al fruit, després de la seva fecundació.
Les flors del cep tenen òrgans reproductors masculins, els estams, i femenins, el pistil (segur que recordeu les classes de medi natural de la vostra infància). La floració es coneix com el procés pel qual la flor és fecundada, és a dir, el pol·len dels estams arriba al pistil i es produeix la germinació. Aquest procés comença al maig i s’allarga fins al juny, però la temperatura pot accelerar-ho. l és que el temps és un factor determinant, per exemple, si tenim una primavera plujosa, la floració baixa. A més, algunes varietats són més sensibles que d’altres, o no es pol·linitzen tots els grans i llavors no poden esdevenir fruits… Les condicions climàtiques ideals són una primavera càlida i amb una mica de vent perquè el pol·len viatgi, ajudat també dels insectes.
Per tant, la futura collita dependrà de la floració. Si és bona, hi haurà molts grans fecundats que esdevindran raïms.
Recordeu que amb la poda regulem la producció. A Caves Naveran realitzem podes curtes i restrictives per limitar el creixement natural dels ceps i fer que produeixin menys. Ho fem perquè no busquem grans quantitats de raïm per a la verema, sinó que busquem qualitat. Doncs bé, al mes de maig tornem a fer una segona esporgada, així el raïm queda més airejat, els tractaments penetren millor i es facilita la collita. Per tant, a partir d’aquí, volem que la floració sigui tot un èxit! Com ja deureu suposar, no totes les flors són fecundades: és un procés apassionant de la natura, però que depèn de diversos factors, com que el pol·len no arribi, o d’altres factors externs com el clima (que ja hem comentat) o la qualitat del sòl, és a dir, dels nutrients que aquest pot proporcionar al cep.
La maduració
Amb la floració acaba la fase de creixement i comença la maduració, l’etapa en la qual el fruit es desenvolupa i es va convertint a poc a poc en raïm. Aquest procés s’anomena quallat. Aquí encara no podem apreciar les característiques del raïm, però hi ha un moment, anomenat verolat, en què els raïms de varietats blanques passen del color verd a tonalitats daurades i els de varietats negres adquireixen tonalitats violetes.
El verolat o verol és una nova fase de la maduració que marca un punt d’inflexió: ja podrem apreciar clarament les característiques del fruit i a partir d’aquí comença el compte enrere per a la verema. Té lloc, aproximadament, al mes de juliol i es calcula que llavors només faltaran entre 25 i 35 dies perquè acabi la maduració i el raïm estigui a punt per a ser veremat. Durant aquests dies el raïm va guanyant quantitat de sucre i va perdent acidesa i astringència. El punt òptim, l’equilibri entre els diferents tipus de maduració, l’escull l’enòleg quan decideix el moment de veremar.
Durant la fase de maduració, la feina dels enòlegs i viticultors pot semblar molt simple, però és summament decisiva: observar, analitzar, calcular i preveure. Cal estar atents per si apareixen plagues com la malura, per si s’ha de fer algun altre tractament…
A Naveran a principis de juliol ja tenim gairebé enllestits tots els tractaments. Només ens quedarà realitzar-ne uns últims a mitjans de juliol i després ja no es fa res més fins a l’1 d’agost, quan es comença a controlar la maduració. Sí, analitzar els paràmetres d’acidesa i grau i de pH, per saber en quin moment les varietats arribaran als seus punts òptims de maduresa… Tot per tal d’organitzar la verema, un moment on tot ha de funcionar com un rellotge, ja que cada varietat s’ha de veremar al seu moment i es necessiten molts recursos en poc temps.
Com hem dit, cada varietat té un ritme diferent de maduració. A Naveran començarem per veremar la varietat pinot noir a mitjans d’agost (aproximadament) i continuarem pel chardonnay, macabeu, merlot, xarel·lo, syrah, viognier, parellada i, finalment, acabarem amb el cabernet sauvignon.
El cicle no s’atura
Les persones necessitem aturar-nos a l’estiu per descansar i gaudir, però ja veieu que al camp la feina continua. I és que la feina del viticultor consisteix a escoltar la terra i entendre que cada varietat, cada cep és únic. Només si ens adaptem a la vinya, ens donarà els seus millors fruits. Ja queda menys per la verema (en tenim moltes ganes!!), aquesta etapa tan trepidant que ens donarà una nova collita de diferents varietats! Ai… A dins nostre ja podem començar a assaborir les noves anyades. Teniu ganes de tastar-les?